La font del Lleopart

Dijous, 9 de juny de 2022

Sota l’ombra d’aurons, roures, freixes i altres arbres de ribera que s’enfilen erts buscant el sol de tardor que mig s’amaga rere els núvols, es troba la font del Lleopart. Fils de llum travessen el brancam que s’esfulla, gronxat pel vent, com un devessall de llàgrimes que s’ajeuen colgant els pendents suaus de la font, nets de bardisses, amb pinzellades impressionistes de colors marró castanya i grocs diversos.

A tocar del torrent, que ara només baixa a mercè de pluges abundants, va quedar soterrada per les esllavissades i pel fang que arrossegava el seu cabal, quan davallava cap el vell molí del Lleopart, que feia girar les seves pales amb la força incontenible d’aquesta aigua. Oblidada pel pas del temps i desatesa per una natura desbordant, va tornar a renéixer gràcies a la iniciativa de l’ajuntament d’orientar, en unes colònies d’estiu, el grup de joves del CampTortí per fer les tasques de recuperació de la font.

Per la seva situació estratègica a tocar del mas Lleopart (seu de l’Estat Major del bàndol republicà), els refugis antiaeris del Camp de l’Aviació i, a mig camí de garites de guaita i  l’arsenal d’un polvorí, va ser testimoni involuntari i silenciós de la Guerra Civil espanyola. Només la cantarella del seu rajolí repercutia pausada enmig de les desgràcies i adversitats d’aquella contesa.

Com qualsevol altre aiguaneix d’origen natural, tant la pots trobar que flueixi de manera copiosa com que romangui eixuta i sense pixar gota. El doll, quan ho fa, vessa d’una canella de plàstic que sobresurt d’un bloc quadrat de pedra massissa malmesa pel desgast de la intempèrie. Un canaló guia l’aigua de la font cap el torrent. Lloses petites de pedra disposades en renglera vertical l’encaixonen al marge copiós de falgueres replenes de minúscules espores sota les seves frondes.

S’alça al caire d’una àrea rectangular, delimitada per un mur de pedra seca que la separa del torrent i una paret de pedres palplantades que contenen el marge. Per una banda, una llosa gran li serveix d’accés creuant per damunt del rierol i, per l’altra, blocs de pedra amuntegats, amb un conducte obert perquè hi pugui passar l’aigua, serveixen per salvar el camí que ens conduiria cap l’embassament proper de Saladeures.

L’entorn de la font es troba acordonat per un pastor elèctric que encercla les pastures. Enmig del silenci del bosc, s’escolta el toc llunyà de les esquelles d’unes vaques que mengen calmoses i immutables, bellugant la cua per espantar les darreres mosques que queden abans no arribi el fred de l’hivern.

Darrera actualització: 9.06.2022 | 11:40